Planetari
Planetari (poema cançó)
Júpiter juga amb serpentines blanques, Mart para la taula amb estovalles de cotó, Venus salta damunt del Sol, Saturn s'envolta d'anells fets de llàgrimes de Sant Llorenç, Neptú duu petxines de colors... Aquest Planetari és un viatge màgic que convida a explorar planetes que mai ningú no ha trepitjat. Guiats per les descripcions poètiques i la música de Joan Isaac, i les magnífiques il·lustracions de Sesé, en aquest viatge topareu també amb estrelles, amb l'Ossa Major i amb un príncep d'Orió. Una original proposta per conèixer i estimar l'Univers, inclòs el nostre planeta Terra, que el canvi climàtic posa en perill.
Una cançó, un llibre! Això si que és una bona idea! Us imagineu que cada cançó tingués el seu llibre? O el seu conte? O el seu àlbum il·lustrat? Seria genial. Doncs aquí us presento un exemple bonic d’aquest binomi fantàstic: música i llibre. És tracta d’una cançó amb lletra i música d’en Joan Isaac, amb il·lustracions de Daniel Sesé i editat per Llibres del Segle.
Escoltes la cançó mentre passes pàgines del llibre i et submergeixes en un Planetari personal, on se’ns presenten els satèl·lits i els planetes del nostre sistema solar. Un imaginari de fantasia, on la Lluna, els planetes i les constel·lacions es personifiquen i celebren un casament, una festa, una trobada plena d’alegria, d’amor i amistat.
Apareix la Lluna vestida de núvia, l’Ossa Major amb un ram de flors, un Príncep d’Orió, Mart parant la taula , Venus, Neptú amb petxines blanques, Júpiter jugant amb serpentines, Saturn, el Sol... i personatges aventurers que volen per l’espai. Un Planetari fantàstic, màgic que desperta la imaginació.
La lletra, la música i les il·lustracions precioses es complementen meravellosament. Imatges ben definides, imatges planes, sense profunditats, imatges que floten en l’espai, sobre un fons negre, el negre de l’univers, el negre de la immensitat, del desconegut. I la música sona i sentim el ritme de les òrbites planetàries i la dels satèl·lits, com la nostra Lluna. Una música que ens transporta en l’espai immens de l’univers on sembla que l’equilibri i l’ harmonia imperen. Però hi ha una excepció, la nostra estimada Terra, habitada pels humans. Mentre tots celebren l’alegria de l’univers, sembla que la Terra, la nostra Terra, està trista… “del planeta blau no hi ha ningú, diuen que navega cap enlloc, al banquet de les estrelles avui no hi ha lloc per la tristor…”
Aquesta cançó-llibre és un petit regal pels sentits, per a tothom, tan pels grans com pels petits. Gaudiu-lo, compartiu-lo. Aquí una petita presentació en format vídeo: