Joies robades
Joies robades
JOAN ISAAC
CD
01/01/2000
CANCION CATALANA
DISCMEDI (DM 726 02)
8424295027269
Joan Isaac homenatja la cançó d'autor d'arreu del món en el seu nou disc, Joies robades, que acaba de publicar a Discmedi. L'artista barceloní hi interpreta adaptacions al català de composicions dels repertoris de Pablo Milanès, Roberto Vecchioni, Jacques Brel, Luis Eduardo Aute, Chico Buarque, Alejandro Filio, Pedro Guerra, Joaquin Sabina, Silvio Rodríguez, Paolo Conte i Joan Manuel Serrat. A més, s'hi estrena com a cantant en llengua italiana amb la composició Il momento per lei, en què també canta Mauro Pagani, que va ser el líder de la Premiata Forneria Marconi.
Enregistrat a Barcelona, l'Havana, Milà i Madrid, Joies robades inclou la col·laboració de diversos artistes de projecció internacional cantant en català: Roberto Vecchioni (Les cartes d'amor), Luis Eduardo Aute (La bellesa), Alejandro Filio (Sense la lluna), Silvio Rodríguez (L'unicorn) i Joan Manuel Serrat (Aquelles petites coses).
«Aquest és un disc dedicat als qui estimen la cançó d'autor, com els impulsors del Club Tenco», comenta Joan Isaac.
Presència, 2002-11-22, p. 30.
Tretze joies robades i una de compartida
X.P.
• Joies robades conté tretze joies robades i una en què Joan Isaac firma la música del tema. Aquestes són les opinions del cantant barceloní sobre les peces.
Per no morir. «Una cançó de desamor de Pablo Milanès nascuda d'un amor intensíssim.»
Les cartes d'amor. «Un brillant exercici d'estil de Roberto Vecchioni d'explorar amb una cançó l'univers de Fernando Pessoa.»
La cançó dels vells amants. «Una obra mestra de Jacques Brel.»
La bellesa. «Una peça de Luis Eduardo Aute que em va canviar la manera d'entendre la vida.»
Mar i lluna. «Una troballa d'harmonia musical extraordinària firmada per Chico Buarque.»
Sense la lluna. «Un cant d'amor ple de subtilitat d'Alejandro Filio, un cantautor mexicà encara poc conegut.»
Una de dues. «Un tema en què Luis Eduardo Aute planteja un triangle amorós amb molt de sentit de l'humor.»
Gent sola. «Una preciosa composició de Pedro Guerra que m'hauria agradat escriure.»
Jugar per jugar. «Un desig d'utopia de Joaquin Sabina.»
L'unicorn. «Una sensible evocació de Silvio Rodríguez de les coses perdudes que enyorem i dels somnis impagables.»
Gènova per a nosaltres. «Una pintura magnífica de Paolo Conte del bigarrat paisatge humà i físic de Gènova.»
La Magdalena. «Una peça en què Joaquin Sabina es mostra alhora canalla i tendre.»
Aquelles petites coses. «Una cançó de Joan Manuel Serrat breu en extensió i profundíssima en intenció.»
Il momento per lei.«El resultat del primer repte que em plantejo de posar música a un text en llengua italiana, escrit per un autor de lletres de cançons d'una gran qualitat, Sergio Secondiano Sacchi.»
Presència, 2002-11-22, p. 30.