La vida al Sol

“De vegades la vida et dóna una segona oportunitat i quan això passa un pren consciència de la immensa fragilitat que ens envolta i ens condiciona.

Començo a escriure les cançons d’aquest treball immediatament després d’un problema de salut seriós i recordo perfectament la gran felicitat que vaig sentir quan al sortir de l’hospital, un dia clar, el sol em va acaronar el rostre. Aquella escalfor tèbia em va fer entendre que el que és important a la vida són aquestes sensacions primàries però intenses, més que qualsevol actitud heroica de voler canviar el món.

Vaig decidir viure i escriure les coses senzilles d’una manera apassionada. Les cançons de LA VIDA AL SOL parlen de coses i persones molt properes, i d’esbrinar la bellesa en les coses més senzilles i gaudir-ne intensament sense complexos.

Cançons plenes de llum que volen recuperar la frescor gairebé adolescent dels sentiments més purs. Cançons que no miren enrere amb nostàlgia, sinó que volen ser una teràpia necessària a certes alçades de la vida on un creu que ja ho sap tot i en el fons s’adona que tot està encara per descobrir.

Que tramposa és la vida, però, que preciosa que és !”

Joan Isaac

A menudo, tan sólo necesitamos el suave calor del Sol tocándonos el rostro para recordar todo lo que de hermoso y maravilloso puede llegar a tener la vida. En ocasiones, su luz es todo lo que necesitamos para comprender que la felicidad no siempre vive en las palabras grandilocuentes y los grandes propósitos. Al contrario. Es habitual que escoja para vivir los propósitos más modestos y las menudencias de la vida. Y eso es lo que Joan Isaac entendió el día en que abandonaba el hospital ya recuperado de una grave dolencia y sintió el Sol acariciándole la cara. -explica el artista- . Canciones como las de La vida al sol . Poéticas miradas llenas de ternura y sensibilidad sobre el discurrir del tiempo, los amores que nos dejan un dulce sabor en la boca, rincones que amamos a fuerza de volver con los pies o evocándolos con la memoria. Composiciones, las primeras inéditas del autor que ven la luz en los últimos dos años, que nos reafirman en la opinión de que es una de las (pocas) grandes voces de la que nos quedan.