Cançons d'amor i anarquia

El 2 de Març de 1974 varen assassinar a la presó Model de Barcelona Salvador Puig Antich. Mai hagués imaginat que una cançó, que vaig escriure uns anys desprès de la seva mort, esdevingués un himne per un parell de generacions. A Margalida és, per art de màgia, una cançó que ha deixat de ser meva per passar a ser una cançó de la gent, i això és el millor que li pot passar a un cantant i un motiu d’orgull de per vida. En Pere Camps, heroi insubstituïble d’aquest miracle que es diu Barnasants, em va proposar fer un espectacle especial en el dia del 40 aniversari de la mort d’en Salvador. Evidentment li vaig dir de seguida que acceptava el repte, sabent de la complexitat i responsabilitat que tenia el projecte.

Aquests projectes tan especials requereixen ajuda, si no, són impossibles de tirar endavant. Sabia que en Sergio Secondiano  Sacchi, un dels fundadors del Club Tenco i extraordinari erudit de la cançó d’autor universal, estava preparant un llibre sobre cançons llibertaries escrites arreu del món. Li vaig demanar ajuda i en aquest darrer any, entre els dos i en Pere Camps, hem anat elaborant el projecte que estrenarem el 2 de Març al Teatre Joventut de L’Hospitalet. Es tracta d’un espectacle, que per ordre cronològic, des de l’any 1861 fins al 1974, fa un repàs musical de moltes cançons escrites sobre fets reals, de la repressió per part del poders instaurats sobre els anarquistes, i l’anarquia com idea política. L’encant d’aquestes cançons resideix sobre tot en la vessant romàntica que tenen totes les utopies i els seus herois, que curiosament molts d’ells varen ser torturats i jutjats, i alguns d’ells executats, sabent de la seva innocència. Aquest espectacle també permet entendre com la cançó pot ser considerada un instrument d’investigació i coneixement històric.

Cançons d’amor i anarquia és un espectacle cantat en cinc llengües diferents, francès, italià, castellà, català i anglès, que amb la col·laboració de diversos amics cantants de generacions molt diverses posaran  veu a aquestes cançons que, com diu el cartell de l’obra, no tenen Ni Déu, ni Amo, ni Rei. Espero que aquest concert, que serà acollit pel Club Tenco el proper 3 de Maig al Teatre del Casino de Sanremo, serveixi per recuperar la memòria d’en Salvador Puig Antich, perquè un país que perd la seva memòria històrica està condemnat a repetir-la.

Joan Isaac